EL MECANOVIGA EIXAMPLE TORNA D'ALACANT AMB LES MANS BUIDES

Les noies pateixen la segona derrota de la temporada en un partit ple de despropòsits

Després d'haver encadenat tres victòries consecutives en les darreres tres jornades, dissabte el Mecanoviga Eixample es va deixar tres punts a Alacant en un partit en el qual l'Hércules San Vicente va saber jugar a la perfecció les seves cartes. El match, que va començar amb algunes imprecisions inicials per part de les barcelonines, va posar-se de cara per les visitants quan al minut 6 de joc Kautar realitzava el 0-1 després d'una gran jugada col·lectiva. El domini ofensiu de l'Eixample va ser absolut durant el primer tram de partit, superant amb facilitat la defensa zonal alta plantejada per les valencianes i desaprofitant diverses ocasions manifestes de gol. En una acció desafortunada en la qual Laia va torçar-se el turmell just quan defensava un 1vs1 a la banda, Hércules va marcar l'empat aprofitant que la jugadora atacant no va trobar oposició per encarar la porteria eixamplina. Amb aquell gol l'equip local va entrar al partit, va començar a crear perill mitjançant un joc en llarg i directe i va aconseguir col·locar el 2-1 al marcador després d'una bona combinació ofensiva a camp contrari. Lluny d'ensorrar-se, però, les noies de Pep Antoni Roig van tornar a recuperar el domini del partit i al minut 14 de joc, en una altra gran combinació col·lectiva d'atac, Emma aconseguia l'empat a 2. A partir d'aquell moment, els últims minuts del primer període van ser un autèntic atac-i-gol però sense gol, ja que l'Eixample va topar-se constantment amb la portera rival i la imperfecció en la finalització.

Malgrat la sensació de dominar i ser superiors, la segona part va començar amb el 3-2 d'Hércules completant un contracop de manual. El gol va caure com un gerro d'aigua freda i va ser el preludi d'uns minuts de nervis, imprecisions i males preses de decisions per part de les barcelonines, que seguien estavellant-se contra el mur defensiu rival sense trobar el camí del gol. En aquell moment arribaria el moment clau del partit: la lesió de Sara, l'única portera que havia viatjat en condicions de jugar. Berta, l'altra portera de l'equip, havia fet 450km d'autocar a 38 de febre i vòmits, però davant la lesió de la seva companya va entrar al camp sense haver escalfat i disposada a ajudar les seves companyes, costés el que costés i fos com fos. Faltaven 11 minuts pel final del segon període i aquesta situació caòtica, lluny d'afeblir l'Eixample, va ser sinònim d'enfortiment.

El tram final del partit va tornar a ser de domini absolut de les visitants, que van superar en diverses ocasions la defensa zonal a 1/4 de pista de les alacantines i van fer pujar el 3-3 al marcador amb un gol de Roser quan faltaven quatre minuts per l'acabament del partit. En aquell moment, amb cinc faltes a sobre, les eixamplines cometien una sisena falta i un doble penal que Berta aconseguia aturar. Va ser aleshores, quan faltaven tres minuts pel final, quan un error en la sortida de pressió i una pilota regalada al rival va significar el 4-3 d'Hércules. Immediatament, però, les barcelonines treien el joc de 5 i a dos minuts pel final Carlota Cobo segellava el 4-4 en el marcador. Amb dos minuts al davant tot semblava de nou possible, però un altre regal al rival en la sortida de pressió permetia a l'Hércules marcar el 5-4 definitiu que tancaria el partit.

Malgrat la dura, inesperada i surrealista derrota, el Mecanoviga Eixample segueix a la zona alta de la classificació a quatre punts del líder.