VICTÒRIA D'OFICI EN UN DESPLAÇAMENT MOLT COMPLICAT

El Mecanoviga Eixample es refà de la derrota de la setmana anterior guanyant 4-5 a València

Després de la derrota contra el FS Castelldefels que va significar la pèrdua del liderat, les eixamplines visitaven dissabte passat la pista de l'Hispanic Torrent, un rival que ja a la primera volta va fer un gran partit a Barcelona i que, a més, ha estat capaç de guanyar contra la majoria d'equips de la zona alta de la classificació. A causa de les lesions i un parell de constipats mal curats, el conjunt barceloní va arribar a València amb només set jugadores de camp i una portera.

Malgrat la banqueta curta i la categoria de l'Hispanic Torrent, les noies de Pep Antoni Roig i Jordi Segura van començar el partit amb uns primers 14 minuts intensíssims, amb una pressió asfixiant a la pista contrària que va impedir qualsevol mena d'intent d'atac per part de les valencianes. Al seu temps, les locals, que van plantejar una defensa a mitja pista inicial, van permetre a les barcelonines tenir el domini del joc en els primers compassos del partit. A mesura que l'equip valencià va anar apujant la línia de pressió i que el cansament s'anava fent palès, el Mecanoviga Eixample va començar a optar per un joc ofensiu més directe i vertical. Va ser així, en una bona sortida de pressió al minut 10 de joc, quan Alex Giró va travessar tot el camp en diagonal fent una gran jugada personal que acabaria amb una passada interior per Mar Garcia, que segellava el 0-1. A partir del gol, el cansament acumulat i el fet de sumar 5 faltes en contra van obligar les catalanes a plantejar una defensa menys agressiva, abaixant l'altura defensiva i donant aire a l'equip local, que en els darrers minuts del primer període va sentir-se còmode en atac i va disposar de tres o quatre grans ocasions que tant Berta com els pals van evitar que es convertissin en gol.

A la represa, malgrat saber que físicament potser les piles no donarien per més, l'Eixample va tornar a plantejar una defensa alta i agressiva que va tornar a posar en problemes les locals. El partit va generar en aquests moments grans moments de futbol sala, ja que les torrentines també mossegaven fort a camp contrari i obligaven a jugar de forma ràpida i al primer toc a les barcelonines. En un inici de possessió, al minut 7 de la 2a part, Emma Cardoner va enviar una gran passada a l'espai per Irina Godó, que havia guanyat l'esquena a la seva marcadora i havia generat un 2x1 amb Roser Maymó despenjada al segon pal; la passada precisa de la primera la va finalitzar la segona, que va fer pujar el 0-2 al marcador. Mantenint la mateixa concentració i intensitat defensiva, al minut 12 la mateixa Irina robava una pilota a camp propi en la defensa d'una banda contrària i generava un contracop que Kautar conduïa fins a la porteria rival, finalitzant-lo amb una passada que Irina fregava amb la punta del peu per convertia en el 0-3.

Amb 8 minuts al davant, en aquell instant el Torrent decidia jugar-se-la amb la portera-jugadora. Després d'un parell d'atacs amb superioritat ben defensats per les eixamplines, una gran sortida de pressió de les visitants acabava amb el 0-4 de Carlota Cobo. Sense temps per reaccionar, un minut més tard Irina robava una pilota a primera línia en una bona pressió per evitar el porter-jugador rival i feia pujar el 0-5 a falta de 4'30'' pel final del partit. Va ser a partir d'aquest cinquè gol quan el partit, de sobte, va començar a decantar-se a favor de les valencianes gràcies a un seguit de situacions concretes. La primera de totes, la sisena falta comesa per l'Eixample i que va permetre al Torrent marcar l'1-5 de doble penal. Escassos vint segons més tard i en ple atac de 5 local, un xut llunyà de les torrentines es transformava en el 2-5 a falta de 3'40''. Aquest segon gol, sumat al cansament acumulat i al cop psicològic d'haver rebut dos gols en 20" va fer molt mal a les barcelonines, que seguien defensant el joc de 5 rival amb un Hispanic Torrent absolutament llençat i hipermotivat. En dues jugades idèntiques, una bona combinació de les locals acabava amb una passada diagonal a segon pal que es transformava en el 3-5 i el 4-5 respectius, l'últim d'ells quan faltaven un minut per la fi del partit. Malgrat l'ansietat, l'angoixa, el patiment i l'ambient general al pavelló de remuntada local, les eixamplines van aguantar l'embat final en els 60 segons més llargs que les jugadores barcelonines han viscut en tota la temporada.

Amb el xiulet final i el 4-5 definitiu, la frustració per uns darrers quatre minuts de partit nefastos va barrejar-se amb l'orgull i l'alegria d'haver competit, batallat i guanyat amb una intensitat i un sacrifici altíssim en una de les pistes més difícils de la lliga. Amb la victòria, el Mecanoviga Eixample segueix 2n a la classificació empatat a punts amb el Xaloc Alacant i dos punts per sota del CD La Concordia, que es manté lider.